MSA+A

El conjunt UA13 es planteja com un bloc plegat de gruix matisadament variable desenvolupat fonamentalment en planta baixa i nou pisos. Aquesta configuració lineal i contínua del front de l’avinguda Diagonal al llarg de dues illes, entre els carrers Fluvià i Selva de Mar, singularitza l’escala de la intervenció i la posa en relació amb d’altres peces de mida notable que caracteritzen aquest sector de ciutat.

L’edifici es desalinea del front a la Diagonal avançant el trencament de la façana nord de l’avinguda. El plegament i la pèrdua d’alineació dels edificis permet ampliar l’amplada lliure de la secció de l’avinguda, de manera que es propicien entrades de llum i de sol impossibles d’obtenir amb la seva secció habitual.

Els espais verds públics, que el planejament preveia que se situessin a l’interior de les illes quasi tancades per l’edificació perimetral, s’incorporen als recorreguts de vianants que travessen la cinta edificada, produint una seqüència d’espais oberts qualificats pels diferents episodis de l’edificació. A les dues illes, els porxos donen accés i garanteixen la continuïtat dels espais verds públics.

A la cruïlla amb el carrer Fluvià l’edifici incrementa la seva alçada a planta baixa més setze i, finalment, a planta baixa més dinou pisos, volumetria que acorda amb la torre pròxima de la UA10, de 86,00 m d’alçada, i amb l’edifici d’habitatge social situat a l’altra banda del carrer. El creixement en alçada es produeix per estratificació de les bandes destinades a habitatge i configura la façana a l'avinguda Diagonal com un front fet de plans superposats.

L’edifici s’organitza en trams de corredor central de diferent longitud, accessibles des de nuclis d’escala i ascensors. Aquests corredors donen accés als habitatges, que es produeixen a banda i banda, orientats a una o altra façana. Aquests habitatges –de poca superfície, amb programes d'un, dos o tres dormitoris– responen pràcticament a una única matriu tipològica i ocupen sempre el mateix gruix edificat. Als trams del bloc amb accés per corredor central, el gruix s’incrementa contribuint a donar a la planta un aspecte més viu, que es materialitza en la percepció d’una certa descomposició del volum total edificat en peces d’escala més adequada per a lectures pròximes.

Les façanes del conjunt edificat estan qualificades en primer lloc per la pròpia configuració volumètrica. Alhora que es pot percebre com un conjunt unitari, els diferents episodis –canvis de gruix, canvis d’alçada, porxos...– permeten també una lectura fragmentada en peces de mides diverses que, en produir-se en diferents orientacions, reben el sol i la llum amb diferents matisos.

Es proposa un tractament unitari per a tota la façana, resolt amb un únic sistema de finestres balconeres i panys de façana cega fets amb tecnologia de façana ventilada construïda totalment en sec. Sobre aquesta façana tensa es projecta un sistema de terrasses volades, amb baranes prefabricades de formigó.