PMMT

El cromatisme de l'arquitectura local, al costat del color blanc són els que defineixen la pell de l'edifici, d'igual manera que és la imatge propera i ortogonal de la trama urbana, la que ordena els espais en planta, on la vegetació autòctona delimita la urbanització exterior, i on els carrers són substituïts per amplis passadissos generals de circulació (pública i restringida) i àrees d'espera obertes. L'edifici així colonitza el terreny sobre el qual s'assenta repartint estratègicament tots els serveis en una sola planta, i on els diferents accessos, emfatitzen la seva implantació i permeten gaudir de quatre façanes, orientades cartesianament. Ubicació i volumetria responen a aquesta voluntat fronterera, així l'edifici, de grans prismes horitzontals perforat per patis, que descansa sobre el terreny original, es tensiona entre aquestes realitats, on l'espai resultant és modulable, extravertit, emmotllable, fluït, flexible, intercanviable, policèntric i sectoritzat.