Pista coberta d'atletisme

Igual que nombrosos municipis catalans, Sabadell va ser una de les subseus dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. Sabadell és una ciutat amb importants clubs esportius i compta, a més, amb una llarga i prestigiosa tradició en atletisme. La decisió de construir un estadi cobert d'atletisme, el primer d'aquest tipus a Catalunya, es va adoptar tant per promoure l'esport com per proporcionar a Sabadell l'oportunitat d'acollir competicions regionals, nacionals i internacionals.

Situat en un complex poliesportiu al barri de Sant Oleguer, l'estadi, amb aforament per a 2.500 espectadors, és la principal peça del conjunt; com a tal, constitueix un important punt de referència per a la ciutat i posseeix, igualment, una significació simbòlica per als seus habitants.

L'estadi està situat en una llarga i estreta franja que presentava un gran desnivell en secció i una asimetria intensament marcada. Aquests paràmetres van permetre definir el caràcter de la solució arquitectònica, ja que l'estructura adquiriria la seva identitat mitjançant la topografia del lloc. Així mateix, l'edifici s'adaptaria al lloc minimitzant al mateix temps el seu impacte sobre el paisatge.
L'estructura projectada consisteix en una gran coberta que sembla desplegar-seguint el moviment topogràfic de l'eix transversal i longitudinal del solar. Es tracta d'un element continu, lleuger i gairebé immaterial que sura sobre l'espai interior. Una de les consideracions més importants en el desenvolupament del disseny del projecte va ser la de conferir certa autonomia a la coberta perquè la forma de la mateixa no hagués de ser idèntica a la de la pista.

Durant l'anàlisi de les característiques demanades per al nou estadi, es va considerar essencial racionalitzar i optimitzar els accessos tant per a persones com per a vehicles; per això es van crear uns ingressos en les parts nord-oest i sud-oest per a l'ús de vianants i vehicles respectivament. Així mateix, l'estadi està connectat amb la part alta de la ciutat mitjançant rampes.

L'adaptació a la topografia es posa de manifest tant en la secció longitudinal com en la transversal. Mitjançant unes mínimes excavacions i moviments de terra, es va crear una estructura que s'adapta a les dues seccions, emfatitzant la relació entre topografia, paisatge i edifici.