Transformació de l'àrea de l'estació

Com passa a tantes ciutats europees, a Parma el pas del ferrocarril és una barrera urbana, sobretot a la zona de l'estació on s’accentua la incomunicació entre dos sectors molt diferenciats: el que està al S. -ben comunicat amb el centre a través d'una plaça discretament monumental- i el que està al N., un barri descompost, suburbialitzat, amb abundància de magatzems i indústries obsoletes i mal relacionat amb el centre de la ciutat. Una reconsideració dels serveis ferroviaris ha permès afrontar una remodelació d'aquesta àrea amb els següents propòsits: 1) Fer una nova estació sota les vies que sigui, a més, una comunicació clara i fàcil entre els dos sectors. 2) Crear al N. un espai urbà que sigui la continuació de la plaça del S. (Piazzale Carlo della Chiesa) amb un caràcter de centralitat, definit per una arquitectura coherent. 3) Fer un gran aparcament subterrani i una estació d'autobusos. 4) Traçar un sistema de carrers que relacionin correctament aquest sector amb la vialitat general de la ciutat. El 2001 es va aprovar una primera aproximació del projecte que va passar a discussió tècnica, pública i popular. Amb algunes modificacions es va aprovar el definitiu projecte preliminar que determina la forma, la funció i el caràcter del barri. En aquesta primera fase del projecte, trobem la construcció d'un hotel, un edifici d'habitatges -dissenyat perquè els pisos siguin de tres o quatre unitats, sense haver de modificar la composició de la façana, donant així llibertat de distribució què permeti al client decidir el nombre definitiu d'habitatges d'un tipus o d’un altre, en funció del mercat immobiliari- i dos edificis d'oficines, que tanquen visualment aquesta àrea formant una mena de «porta» cap a la segona fase de l'operació, actualment en fase de projecte.